EL FINAL DE L'AVENTURA.

Avui, 19 de juny, faig el meu últim escrit al meu "diari de bitàcora" i ja començo a recollir les coses per ficar-les a la motxilla... 

La veritat és que podria dir totes aquelles coses que he après durant aquest viatge i tot allò que he après de tots els meus companys i, sobretot, del nostre guia. He après molts conceptes que abans desconeixia, he après que la feina de mestre és molt més que ensenyar, he après que mai hem d'oblidar d'on venim i, sobretot, on anem. He après que som iguals, però a la vegada molt diferents, i que per això ens hem de respectar. He après... He après milers de coses interessant que penso posar en pràctica quan sigui professora. 

Quan estava fent la motxilla, he hagut de fer una petita llista per no oblidar-me de res i la llista ha quedat així: les experiències de cada estació, els consells del guia, les aportacions dels companys de viatge, tots els somriures que he anat recollint durant aquest viatge, les ganes d'aprendre a aprendre, les ganes d'ensenyar, les ganes de transmetre valors, les ganes de ser, les ganes de deixar ser i les ganes de continuar en aquest fantàstic camí. Ara, la meva "motxilla invisible" està plena de totes aquelles coses que sempre portaré amb mi i que podré fer servir quan més ho necessiti. 

Gràcies, destí, per demostrar-me que no m'equivocava quan escollia aquest camí, perquè m'encanta allò que faig i això em fa sentir més feliç que mai.

Deixo un vídeo d'acomiadament que m'ha semblat molt bonic.

"A vegades les coses bones acaben, perquè altres millors puguin tornar a començar."

PD: Gràcies, guia, per transmetre'ns totes aquestes ganes d'aprendre a aprendre, les ganes de voler lluitar per millorar l'educació i demostrar-nos que amb "mestres" com tu tot és possible. Desitjo que el destí ens torni a trobar i que et pugui explicar totes les meves experiències i que vaig posar en pràctica tot allò que em vas ensenyar. Gràcies per tot, perquè amb professionals com tu és com es poden crear, en un futur, grans docents.  

Propera estació: "QUÈ ENS TINDRÀ PREPARAT EL DESTÍ?"

RECURSOS FACILITADORS.

L'estació del 4 de juny va ser l'última aturada que faríem tots junts, durant aquest petit viatge. 

El guia ens ha proporcionat molta informació sobre els diferents recursos que tenen les escoles, per tal de poder ajudar als nens que tinguin algun tipus de problemes. 

Ell ens parlava d'alguns casos reals de nens que necessiten tenir alguna mena d'atenció especial, per part dels professors i dels propis especialistes, per poder millorar la seva conducta i facilitar-li una mica més la vida. Personalment, vaig quedar molt emocionada després d'aquesta estació, perquè mai hauria imaginat que una persona tan petita i amb tant pocs anys de vida podria haver sofrit tant o tenir tots aquells sentiments, que no lo corresponen a la seva edat. 

És per aquest motiu que em vaig adonar de la gran feina que tenim els mestres, no només en el procés d'ensenyament-aprenentatge, sinó també en l'educació, la protecció, el fet de comprendre, estimar-los, i tots aquests sentiments que de tant en tant necessitem sentir les persones. 

Els professors mai hem d'oblidar que estem treballant amb persones i que aquestes tenen molts sentiments que, a vegades ens explicaran i altres vegades no, però hem de ser capaços de deduir-los per tal de poder-los ajudar a fer que la seva vida sigui una mica més fàcil. 

 Va estar una estació molt emotiva i de la qual vaig aprendre moltes coses, però sobretot, vaig tenir moltes ganes d'estar a un centre escolar oferint ajuda a tots aquells nens que ho necessitin i donant molt i molt d'amor, ja que els nens, i en general, totes les persones, és allò que més es necessita en aquesta vida.

Deixo un vídeo sobre els diferents sentiments que podem transmetre quan siguem professors i un altre sobre una conferència que va fer una noia a TED que té NEE....

"Una abraçada transmet més sentiments que una paraula."

Propera estació: "EL FINAL DE L'AVENTURA"

COM HO FAIG?.

Avui, 2 de juny, ha estat una estació difícil, però que ha contribuïr molt al meu aprenentatge.

Es tractava d'adaptar una activitat a un nen amb una discapacitat i la veritat és que la nostra ha estat força difícil, perquè ens sorgien molts dubtes com, per exemple, "segons quina adaptació fem, potser els altres nens se sentes discriminats, no?", "adaptem al nen a la classe o adaptem la classe al nen?", entre d'altres. Però, finalment, com que hem treballat en grup l'hem resolt més fàcilment, amb les diverses aportacions que anàvem fent. 

A continuació, deixo un vídeo molt interessant sobre un nen que parla de la discapacitat que té el seu germanet. És un vídeo realment emocionant i emotiu. a mi m'ha encantat...

"Ajudem-nos entre tots, i el món serà molt millor."

Propera estació: "RECURSOS FACILITADORS"

ESCOLES INCLUSIVES.

El 26 de maig ens vam aturar a l'estació "Escoles inclusives". La veritat és que tot allò que ens va explicar el guia ens va semblar tan interessant, i desconegut a la vegada, que tots vam quedar bocabadats amb tota la informació que ens proporcionava.

Vaig descobrir moltes coses interessant de les escoles ordinàries i de les escoles especials i vaig reflexionar molt sobre: fins a quin punt és bo separar l'educació ordinària de l'educació especial? Crec que una escola inclusiva és una escola que contribuiria tant a l'aprenentatge dels nens que tenen alguna necessitat especial, com als nens que no en tenen, ja que d'aquesta manera es pot fomentar més el respecte i la cohesió entre companys, i ens enfrontem a la realitat que ens envolta.

Deixo un article molt interessant que ens va penjar una companya a twitter: 

http://actualidad.rt.com/sociedad/view/42445-Hijos-de-cerebros-informaticos-estudian-en-escuelas-sin-computadoras

Aquest tema em va semblar tan important que vaig buscar informació i vaig trobar un vídeo molt maco que fins i tot em va emocionar. A continuació el penjo perquè així tots podem gaudir d'aquesta meravella. Desitjo que us agradi...

Estació d'allò més emotiva i que m'ha fet reflexionar molt sobre l'educació i les escoles inclusives.

"Escoles inclusives, un pas més cap al futur."

Propera estació: "COM HO FAIG?"

UNA ESCOLA UNA MICA PECULIAR.

Avui, 21 de maig, hem fet una aturada a l'estació "Una escola una mica peculiar".

En aquesta molt dels nostres companys han continuat exposant els seus treballs de les visites a les escoles i totes m'han agradat molt, excepte l'escola Liberi. La veritat és que no és que no m'hagi agradat, sinó que penso que era una escola on no estava del tot clar com funcionava, perquè feia pocs anys que era oberta i crec que el projecte no estava molt consolidat.

D'altra banda, destacar que em va semblar una escola massa lliure on gairebé no teníem cap norma i, tot i que això de prohibir no em sembla bé, tampoc em sembla bé que no hi hagi cap norma establerta, ja que a vegades s'han d'establir una sèrie de pautes per facilitar la convivència i així contribuir al desenvolupament físic i psíquic dels nens i nenes.

"Una escola, una forma d'aprendre."


Propera estació: "ESCOLES INCLUSIVES"

SOM PROFESSORS.

Avui, 19 de maig, un gran dia i una estació molt important per a nosaltres. 

Doncs sí, avui hem estat professors per un dia. Com ho hem fet? Molt senzill, hem exposat la nostra visita a les escoles, als nostres companys i la sensació ha estat tan gratificant, que no em vull ni imaginar com serà la recompensa quan sigui professora... Allò que ha estat més complicat per a mi, ha estat sortit davant de tota la classe, perquè tenia por de no expressar-me bé o que anès massa ràpid durant l'explicació, però la veritat és que ha sortit força bé.

Tots els nostres companys estaven d'allò més atents i els hi ha sorprès molt el projecte cooperatiu de la nostra escola Miquel Martí i Pol, així com que l'escola Pau Casals sigui una escola verda. 

Després hem valorat altres escoles i la veritat que ens ha sorprès el fet que gairebé totes s'hi assemblaven, i la nostra era una mica diferent per treballar de forma cooperativa.

Ha estat una gran experiència per avaluar i per exposar tot l'esforç realitzat durant setmanes. Gràcies, guia, per donar-nos l'oportunitat de tenir aquest tipus d'experiències, perquè ens serviran en el nostre futur com a docents.

Finalment, deixo l'enllç de la nostra presentació a la classe, per si voleu fer-li un cop d'ull:

http://prezi.com/bggtor9kquf0/untitled-prezi/


"Quan poses ganes i il·lusió en allò que fas, tens la victòria a les teves mans."


Propera estació: "UNA ESCOLA UNA MICA PECULIAR"

INTEGRACIÓ O INCLUSIÓ?.

L'estació del 14 de maig em va aclarir diversos dubtes.

El primer que vam fer en baixar del tren va ser corregir les unitats didàctiques que havíem fet amb els nostres grups, però nosaltres havíem de corregir les d'un altre grup. 

D'aquesta estació m'agradaria destacar que mai hauria pensat que valorar el treball d'un altre fos tan i tan difícil. Pel que fa la meva part, em costava molt dir que les coses estaven "malament" o que no eren "del tot correctes", ja que des del meu punt de vista, tots estem aprenent i jo no era cap experta, tampoc. Per aquest motiu jo vaig proposar al meu grup que era millor posar uns comentaris positius o de sutgeriments, ja que d'aquesta manera estàs valorant l'esforç que fan les persones per fer bé les coses... 

Per anar acabant, la resolució d'un gran dubte que jo tenia: quina diferència hi ha entre inclusió i integració? Doncs segons el nostre guia, allò que es pretén a les escoles es la inclusió, perquè d'aquesta manera estan totalment inclosos al grup ordinari.

Estació molt important i que ha contribuït molt al meu aprenentatge.

"Les vistes són més boniques des dels somnis..."

Propera estació: "SOM PROFESSORS"