
La veritat és que podria dir totes aquelles coses que he après durant aquest viatge i tot allò que he après de tots els meus companys i, sobretot, del nostre guia. He après molts conceptes que abans desconeixia, he après que la feina de mestre és molt més que ensenyar, he après que mai hem d'oblidar d'on venim i, sobretot, on anem. He après que som iguals, però a la vegada molt diferents, i que per això ens hem de respectar. He après... He après milers de coses interessant que penso posar en pràctica quan sigui professora.

Gràcies, destí, per demostrar-me que no m'equivocava quan escollia aquest camí, perquè m'encanta allò que faig i això em fa sentir més feliç que mai.
Deixo un vídeo d'acomiadament que m'ha semblat molt bonic.
"A vegades les coses bones acaben, perquè altres millors puguin tornar a començar."
PD: Gràcies, guia, per transmetre'ns totes aquestes ganes d'aprendre a aprendre, les ganes de voler lluitar per millorar l'educació i demostrar-nos que amb "mestres" com tu tot és possible. Desitjo que el destí ens torni a trobar i que et pugui explicar totes les meves experiències i que vaig posar en pràctica tot allò que em vas ensenyar. Gràcies per tot, perquè amb professionals com tu és com es poden crear, en un futur, grans docents.
Propera estació: "QUÈ ENS TINDRÀ PREPARAT EL DESTÍ?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada