L'estació del 4 de juny va ser l'última aturada que faríem tots junts, durant aquest petit viatge.
El guia ens ha proporcionat molta informació sobre els diferents recursos que tenen les escoles, per tal de poder ajudar als nens que tinguin algun tipus de problemes.
Ell ens parlava d'alguns casos reals de nens que necessiten tenir alguna mena d'atenció especial, per part dels professors i dels propis especialistes, per poder millorar la seva conducta i facilitar-li una mica més la vida. Personalment, vaig quedar molt emocionada després d'aquesta estació, perquè mai hauria imaginat que una persona tan petita i amb tant pocs anys de vida podria haver sofrit tant o tenir tots aquells sentiments, que no lo corresponen a la seva edat.
És per aquest motiu que em vaig adonar de la gran feina que tenim els mestres, no només en el procés d'ensenyament-aprenentatge, sinó també en l'educació, la protecció, el fet de comprendre, estimar-los, i tots aquests sentiments que de tant en tant necessitem sentir les persones.
Els professors mai hem d'oblidar que estem treballant amb persones i que aquestes tenen molts sentiments que, a vegades ens explicaran i altres vegades no, però hem de ser capaços de deduir-los per tal de poder-los ajudar a fer que la seva vida sigui una mica més fàcil.
Va estar una estació molt emotiva i de la qual vaig aprendre moltes coses, però sobretot, vaig tenir moltes ganes d'estar a un centre escolar oferint ajuda a tots aquells nens que ho necessitin i donant molt i molt d'amor, ja que els nens, i en general, totes les persones, és allò que més es necessita en aquesta vida.
Deixo un vídeo sobre els diferents sentiments que podem transmetre quan siguem professors i un altre sobre una conferència que va fer una noia a TED que té NEE....
"Una abraçada transmet més sentiments que una paraula."
Propera estació: "EL FINAL DE L'AVENTURA"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada