EL FINAL DE L'AVENTURA.

Avui, 19 de juny, faig el meu últim escrit al meu "diari de bitàcora" i ja començo a recollir les coses per ficar-les a la motxilla... 

La veritat és que podria dir totes aquelles coses que he après durant aquest viatge i tot allò que he après de tots els meus companys i, sobretot, del nostre guia. He après molts conceptes que abans desconeixia, he après que la feina de mestre és molt més que ensenyar, he après que mai hem d'oblidar d'on venim i, sobretot, on anem. He après que som iguals, però a la vegada molt diferents, i que per això ens hem de respectar. He après... He après milers de coses interessant que penso posar en pràctica quan sigui professora. 

Quan estava fent la motxilla, he hagut de fer una petita llista per no oblidar-me de res i la llista ha quedat així: les experiències de cada estació, els consells del guia, les aportacions dels companys de viatge, tots els somriures que he anat recollint durant aquest viatge, les ganes d'aprendre a aprendre, les ganes d'ensenyar, les ganes de transmetre valors, les ganes de ser, les ganes de deixar ser i les ganes de continuar en aquest fantàstic camí. Ara, la meva "motxilla invisible" està plena de totes aquelles coses que sempre portaré amb mi i que podré fer servir quan més ho necessiti. 

Gràcies, destí, per demostrar-me que no m'equivocava quan escollia aquest camí, perquè m'encanta allò que faig i això em fa sentir més feliç que mai.

Deixo un vídeo d'acomiadament que m'ha semblat molt bonic.

"A vegades les coses bones acaben, perquè altres millors puguin tornar a començar."

PD: Gràcies, guia, per transmetre'ns totes aquestes ganes d'aprendre a aprendre, les ganes de voler lluitar per millorar l'educació i demostrar-nos que amb "mestres" com tu tot és possible. Desitjo que el destí ens torni a trobar i que et pugui explicar totes les meves experiències i que vaig posar en pràctica tot allò que em vas ensenyar. Gràcies per tot, perquè amb professionals com tu és com es poden crear, en un futur, grans docents.  

Propera estació: "QUÈ ENS TINDRÀ PREPARAT EL DESTÍ?"

RECURSOS FACILITADORS.

L'estació del 4 de juny va ser l'última aturada que faríem tots junts, durant aquest petit viatge. 

El guia ens ha proporcionat molta informació sobre els diferents recursos que tenen les escoles, per tal de poder ajudar als nens que tinguin algun tipus de problemes. 

Ell ens parlava d'alguns casos reals de nens que necessiten tenir alguna mena d'atenció especial, per part dels professors i dels propis especialistes, per poder millorar la seva conducta i facilitar-li una mica més la vida. Personalment, vaig quedar molt emocionada després d'aquesta estació, perquè mai hauria imaginat que una persona tan petita i amb tant pocs anys de vida podria haver sofrit tant o tenir tots aquells sentiments, que no lo corresponen a la seva edat. 

És per aquest motiu que em vaig adonar de la gran feina que tenim els mestres, no només en el procés d'ensenyament-aprenentatge, sinó també en l'educació, la protecció, el fet de comprendre, estimar-los, i tots aquests sentiments que de tant en tant necessitem sentir les persones. 

Els professors mai hem d'oblidar que estem treballant amb persones i que aquestes tenen molts sentiments que, a vegades ens explicaran i altres vegades no, però hem de ser capaços de deduir-los per tal de poder-los ajudar a fer que la seva vida sigui una mica més fàcil. 

 Va estar una estació molt emotiva i de la qual vaig aprendre moltes coses, però sobretot, vaig tenir moltes ganes d'estar a un centre escolar oferint ajuda a tots aquells nens que ho necessitin i donant molt i molt d'amor, ja que els nens, i en general, totes les persones, és allò que més es necessita en aquesta vida.

Deixo un vídeo sobre els diferents sentiments que podem transmetre quan siguem professors i un altre sobre una conferència que va fer una noia a TED que té NEE....

"Una abraçada transmet més sentiments que una paraula."

Propera estació: "EL FINAL DE L'AVENTURA"

COM HO FAIG?.

Avui, 2 de juny, ha estat una estació difícil, però que ha contribuïr molt al meu aprenentatge.

Es tractava d'adaptar una activitat a un nen amb una discapacitat i la veritat és que la nostra ha estat força difícil, perquè ens sorgien molts dubtes com, per exemple, "segons quina adaptació fem, potser els altres nens se sentes discriminats, no?", "adaptem al nen a la classe o adaptem la classe al nen?", entre d'altres. Però, finalment, com que hem treballat en grup l'hem resolt més fàcilment, amb les diverses aportacions que anàvem fent. 

A continuació, deixo un vídeo molt interessant sobre un nen que parla de la discapacitat que té el seu germanet. És un vídeo realment emocionant i emotiu. a mi m'ha encantat...

"Ajudem-nos entre tots, i el món serà molt millor."

Propera estació: "RECURSOS FACILITADORS"

ESCOLES INCLUSIVES.

El 26 de maig ens vam aturar a l'estació "Escoles inclusives". La veritat és que tot allò que ens va explicar el guia ens va semblar tan interessant, i desconegut a la vegada, que tots vam quedar bocabadats amb tota la informació que ens proporcionava.

Vaig descobrir moltes coses interessant de les escoles ordinàries i de les escoles especials i vaig reflexionar molt sobre: fins a quin punt és bo separar l'educació ordinària de l'educació especial? Crec que una escola inclusiva és una escola que contribuiria tant a l'aprenentatge dels nens que tenen alguna necessitat especial, com als nens que no en tenen, ja que d'aquesta manera es pot fomentar més el respecte i la cohesió entre companys, i ens enfrontem a la realitat que ens envolta.

Deixo un article molt interessant que ens va penjar una companya a twitter: 

http://actualidad.rt.com/sociedad/view/42445-Hijos-de-cerebros-informaticos-estudian-en-escuelas-sin-computadoras

Aquest tema em va semblar tan important que vaig buscar informació i vaig trobar un vídeo molt maco que fins i tot em va emocionar. A continuació el penjo perquè així tots podem gaudir d'aquesta meravella. Desitjo que us agradi...

Estació d'allò més emotiva i que m'ha fet reflexionar molt sobre l'educació i les escoles inclusives.

"Escoles inclusives, un pas més cap al futur."

Propera estació: "COM HO FAIG?"

UNA ESCOLA UNA MICA PECULIAR.

Avui, 21 de maig, hem fet una aturada a l'estació "Una escola una mica peculiar".

En aquesta molt dels nostres companys han continuat exposant els seus treballs de les visites a les escoles i totes m'han agradat molt, excepte l'escola Liberi. La veritat és que no és que no m'hagi agradat, sinó que penso que era una escola on no estava del tot clar com funcionava, perquè feia pocs anys que era oberta i crec que el projecte no estava molt consolidat.

D'altra banda, destacar que em va semblar una escola massa lliure on gairebé no teníem cap norma i, tot i que això de prohibir no em sembla bé, tampoc em sembla bé que no hi hagi cap norma establerta, ja que a vegades s'han d'establir una sèrie de pautes per facilitar la convivència i així contribuir al desenvolupament físic i psíquic dels nens i nenes.

"Una escola, una forma d'aprendre."


Propera estació: "ESCOLES INCLUSIVES"

SOM PROFESSORS.

Avui, 19 de maig, un gran dia i una estació molt important per a nosaltres. 

Doncs sí, avui hem estat professors per un dia. Com ho hem fet? Molt senzill, hem exposat la nostra visita a les escoles, als nostres companys i la sensació ha estat tan gratificant, que no em vull ni imaginar com serà la recompensa quan sigui professora... Allò que ha estat més complicat per a mi, ha estat sortit davant de tota la classe, perquè tenia por de no expressar-me bé o que anès massa ràpid durant l'explicació, però la veritat és que ha sortit força bé.

Tots els nostres companys estaven d'allò més atents i els hi ha sorprès molt el projecte cooperatiu de la nostra escola Miquel Martí i Pol, així com que l'escola Pau Casals sigui una escola verda. 

Després hem valorat altres escoles i la veritat que ens ha sorprès el fet que gairebé totes s'hi assemblaven, i la nostra era una mica diferent per treballar de forma cooperativa.

Ha estat una gran experiència per avaluar i per exposar tot l'esforç realitzat durant setmanes. Gràcies, guia, per donar-nos l'oportunitat de tenir aquest tipus d'experiències, perquè ens serviran en el nostre futur com a docents.

Finalment, deixo l'enllç de la nostra presentació a la classe, per si voleu fer-li un cop d'ull:

http://prezi.com/bggtor9kquf0/untitled-prezi/


"Quan poses ganes i il·lusió en allò que fas, tens la victòria a les teves mans."


Propera estació: "UNA ESCOLA UNA MICA PECULIAR"

INTEGRACIÓ O INCLUSIÓ?.

L'estació del 14 de maig em va aclarir diversos dubtes.

El primer que vam fer en baixar del tren va ser corregir les unitats didàctiques que havíem fet amb els nostres grups, però nosaltres havíem de corregir les d'un altre grup. 

D'aquesta estació m'agradaria destacar que mai hauria pensat que valorar el treball d'un altre fos tan i tan difícil. Pel que fa la meva part, em costava molt dir que les coses estaven "malament" o que no eren "del tot correctes", ja que des del meu punt de vista, tots estem aprenent i jo no era cap experta, tampoc. Per aquest motiu jo vaig proposar al meu grup que era millor posar uns comentaris positius o de sutgeriments, ja que d'aquesta manera estàs valorant l'esforç que fan les persones per fer bé les coses... 

Per anar acabant, la resolució d'un gran dubte que jo tenia: quina diferència hi ha entre inclusió i integració? Doncs segons el nostre guia, allò que es pretén a les escoles es la inclusió, perquè d'aquesta manera estan totalment inclosos al grup ordinari.

Estació molt important i que ha contribuït molt al meu aprenentatge.

"Les vistes són més boniques des dels somnis..."

Propera estació: "SOM PROFESSORS" 

LA UNITAT DIDÀCTICA.

Avui, 12 de maig, hem fet una aturada a l'estació "La unitat Didàctica".

El nostre guia ens ha proposat elaborar una petita unitat didàctica per grups amb unes pautes que ell mateix ens ha proporcionat. La veritat és que m'ha agradat molt fer aquesta activitat perquè penso que em servirà en un futur molt proper.

A més, cada vegada m'agrada més treballar en grup, perquè pots adquirir diferents punts de vista dels altres que et poden servir en un altre moment de la teva vida. D'aquesta manera, penso que entre tots els passatgers estem creant uns grans lligams que fan que ja no siguem "passatgers" sinó que ja com companys, companys d'aquest gran viatge...

No ha estat una feina fàcil, però un cop acabada ha estat molt satisfactòria i el fet de treballar en grup t'ajuda a prendre unes decisions o unes altres.


"No cal que facis tot el que penses, però cal que pensis tot el que fas."


Propera estació: "INTEGRACIÓ O INCLUSIÓ?"

I TU, ETS COMPETENT?

L'estació del 7 de maig va ser molt divertida. Només aturar-nos, el guia ens va dir que, "separeu-vos que fem un examen"... Què fem un què?. Vaig pensar. Tranquils, només es tractava de fer les proves de competències bàsiques que es fan a sisè de primària, just abans de passar a l'ESO. 

Un cop vaig realitzar les proves, em van semblar molt encertades i que eren de molta lògica, és a dir, els nens no han d'aprendre les coses de memòria, sinó que les han d'entendre per poder aplicar-les a la vida quotidiana. 

Realitzant les proves de competències
bàsiques de sisè de primària.

He de reconèixer que alguna de les preguntes em va fer pensar molt, ja que la veia tan fàcil que pensava: "Segura que és així, o té trampra?".

Va ser una aturada molt interessant i vam poder comprovar que realment sí que som competents en matemàtiques i llengua. Ha estat una activitat molt entretinguda i de la qual he après moltes coses.

"Ser competent no és només saber. Ser competent és saber i saber fer."

Propera estació: "LA UNITAT DIDÀCTICA"

VISITEM LES ESCOLES.

El dia 9 de maig ens vam aturar a l'estació "Visitem les escoles". Aquesta estació va ser d'allò més gratificant i no us podeu ni imaginar la quantitat de sensacions que vaig sentir.

Per començar, des que vaig entrar fins que vaig sortir de les escoles no podia esborrar el meu somriure de la cara. Nens per aquí, nens per allà, llibres de text, llibretes, pilotes, murals, dibuixos,... una pila de coses fetes pels nens que em van retornar a la meva infància! Vaig ser tan feliç en aquella època que de tant en tant, m'agrada recordar-la... 

Voldria destacar molt favorablement l'escola Miquel Martí i Pol pel fer de treballar amb un projecte cooperatiu, ja que penso que els nens estan molt més cohesionats i aquest fet fa que els nens també siguin més autònoms, del seu propi aprenentatge.

També destacar de l'escola Pau Casals el fet que sigui una escola verda i que fomenti molt el reciclatge i la cura del medi ambient.

Aquesta estació em va aclarir com em volia veure d'aquí a uns anys. M'agradaria treballar en una escola, rodejada de nens i nenes i fent la meva feina el millor que pugui. Penso que és la feina més gratificant del món, perquè els nens són tan agraïts...!

És l'estació que més m'ha agradat fins ara, però no l'única.


"Jo quan sigui gran.... Jo quan sigui gran vull ser professora."


Propera estació: "I TU, ETS COMPETENT?"

EL LLIBRE DE TEXT.

Avui, 30 d'abril, primera aturada després d'uns 10 dies sense aturar-nos en cap estació.  El guia va decidir que aquesta estació era molt important i ens va deixar uns dies per gaudir d'aquelles coses que més ens agradessin. Pel que fa a la meva part, vaig decidir aturar-me a l'estació "Almeria", que no sé per què, però tenia alguna cosa que em cridava l'atenció...

L'estació "El llibre de text" em va servir per adonar-me de quines són aquelles coses que més valoro a l'hora d'escollir un llibre, i de pensar en com hauria de ser un bon llibre perquè contribuís a l'aprenentatge dels nens.  

Em va semblar molt interessant fer aquesta anàlisi, perquè a més, amb aquesta mena d'activitats cada vegada tinc més clar quina serà la meva menció i això és una cosa que m'apassiona. Cada vegada tinc més clar que aquest és el meu lloc.

M'ha agradat molt aquesta estació i vull destacar que el fet de comparar llibres de text és una bona oportunitat per valorar si l'educació continua avançant i millorant per afavorir l'aprenentatge dels alumnes, o continua igual que anys enrere, perquè no avança.

Finalment, deixo una notícia que va sorir al diari "El periódico", que deia que els llibres de text confonen als daltònics:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20101002/els-llibres-text-matematiques-fan-confondre-els-daltonics/511070.shtml

" Avui escollim un llibre. Demà escollirem una forma d'ensenyar."

Propera estació: "VISITEM LES ESCOLES"

LA RÚBRICA DEL 7B.

L'estació del 9 d'abril va ser per reflexionar. Després d'haver realitzat una rúbrica en petits grups a l'anterior estació, vam decidir fer una rúbrica de tota la classe per avaluar-nos el dia de les exposicions. La veritat és que ens vam posar bastant d'acord, però va sorgir un tema que ens va fer pensar molt, o almenys a mi. 

El meu grup avaluava que a l'exposició s'havia d'anar ben vestit, però és clar... què s'entén per ben vestit?: una camisa? o anar amb allò amb què estiguis còmode?

Després de molts arguments jo vaig ser la primera que va canviar d'opinió i vaig pensar que quan una persona és ella mateixa i es posa la roba amb què se sent més còmode és quan realment treu tota la seva essència, és a dir, quan es mostra tal com és i si hem d'avaluar alguna cosa, de tot això és...Ser natural, no?

Doncs bé, després d'aquesta aturada crec que hem de deixar de banda tots els prejudicis i els estereotips i deixar que les persones es mostrin tal com som, perquè això no implica que siguin ni pitjor ni millor que unes altres. Cada persona és com és i no s'ha d'intentar canviar-la. Tots som diferents i això és el que ens fa ser únics.

Penjo l'enllaç de com va quedar, finalment, la nostra rúbrica grupal:

https://docs.google.com/document/d/1ULQEiGQK8lN8KjCRvi2CrHBTMbV6oMQAufY2zHXRUmA/edit

"Si em jutges per l'exterior, mai sabràs què és tot allò que et puc ensenyar del meu interior."

Propera estació:  "EL LLIBRE DE TEXT"

LA RÚBRICA.

A l'aturada del dia 7 d'abril vaig aprendre què és una rúbrica. Una rúbrica es tracta d'una autoavaluació del nen amb el professor i amb els alumnes, és a dir, els nens fan una plantilla amb la quals avaluaran ells mateixos, amb un grup de companys, els treballs que van realitzant. 

Després de veure aquest vídeo tan interessant que penjo, a continuació, el nostre guia ens ha proposat que realitzéssim per grups la nostra rúbrica amb la qual ens avaluarem en l'exposició de la visita a les escoles. Aquesta m'ha semblat una idea molt interessant perquè quan ens impliquen en fer alguna cosa és quan millor l'entenem.

Al principi anàvem una mica perduts i no sabíem molt bé que era allò que volíem o havíem d'avaluar, però finalment, i després d'una pluja d'idees prèvia, hem pogut valorar quines serien aquelles coses que nosaltres valoraríem i ens ha quedat una rúbrica amb uns criteris molts encertats.

Ha estat una aturada molt maca, on m'agradaria destacar molt favorablement el treball en grup, ja que és una bona manera d'exposar les diferents opinions i valorar conjuntament quines són les més encertades. A partir de l'argument que fan els passatgers. 

"Les persones aprenem més quan ens autoavaluem."

Propera estació: "LA RÚBRICA DEL 7B"

DIGUES COM AVALUES I ET DIRÉ COM ENSENYES.

Neus Sanmartí

Avui, 2 d'abril, ens aturem a l'estació "Avaluació". Destaco molt favorablement a Neus Sanmartí que defineix l'avaluació com "El procés de recollida i anàlisi d'informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis de valors i facilitar la presa de decisions". I, ara, jo em pregunto: què vol dir tot plegat? 

Desde la meva reflexió he entès que l'avaluació és el procés, mitjançant el qual, obtenim una sèrie d'informació sobre els alumnes, a través dels exàmens, treballs i altres tasques que realitzen, i que aquestes ens permeten fer una valoració de la realitat i ens facilita la presa de decisions, és a dir, ens ajuda a millorar l'aprenentatge, valorant quines activitats de les quals s'han realitzat contribueixen a l'aprenentatge i quines s'haurien de canviar per intentar millorar. 

En aquesta aturada m'agradaria destacar també la meva opinió sobre els deures i sobre els exàmens. Crec que manar deures no és perjudicial pels nens, sempre què aquests deures contribueixin al seu aprenentatge i els hi ajudin a desenvolupar-se a la vida quotidiana. D'altra banda, i parlant dels exàmens, crec que és molt millor fer petites proves, sense que els nens escoltin la terrible paraula "examen" perquè tot això els hi crea més pressió i potser això fa que ho facin pitjor de com ho poden fer.

Després de tot això, penso que quan sigui professora els meus exàmens no es tractaran de les típiques proves, sinó que m'agradaria repassar cada dia una mica d'allò que s'ha realitzat a la classe anterior per comprovar si els nens ho han entès realment i si els servirà o no a la vida. 

Durant petita ruta per l'estació també he descobert moltíssims tipus d'avaluació que desconeixia i això m'ha cridat molt l'atenció, ja que si hi ha tantes... Per què sempre es fa la mateixa? A més, just quan ja tornava al vagó m'he preguntat: si l'avaluació continua, valora tot el procés del curs, per què la nota final només depèn dels exàmens? 

Ha estat una aturada molt interessant de la qual he après moltíssims conceptes que m'han fet reflexionar molt. A continuació, penjo un article que parla sobre els deures, que m'ha semblat molt interessant.

http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20110916/54216033596/mas-juego-menos-actividades-extraescolares.html


"Si m'has d'avaluar, no em jutgis; ensenya'm a millorar"

Propera estació: "LA RÚBRICA"

I TU, COM APRENS MÉS?.

Avui, 31 de març, ha estat una bona oportunitat per reflexionar sobre com aprenent més: sentit?, dient i fent?, llegint?... 

Per començar una petita reflexió individual ordenant com creiem que s'aprèn més, i seguidament hem compartit opinions amb els passatgers i la veritat és que a mi m'han fet canviar d'opinió, en alguns dels aspectes. Finalment, el guia ens ha mostrar "el con d'aprenentatge" d'Edgar Dale i aquí ha estat on m'he adonat que quan realment impliquem a algú a fer alguna cosa, és quan realment l'aprèn. 

Molts companys deien que és millor mostrar primer com es fa i així ho sabran fer, però jo penso que si deixem que les persones experimentin i provin sense tenir por d'equivocar-se, aprendran molt més i, si s'equivoquen, aprendran d'aquest error i ja sabran com "no s'ha de fer". 

"Jo vull que m'ensenyis a aprendre!"

Propera estació: "DIGUES COM AVALUES I ET DIRÉ COM ENSENYES"

COMPAREM CURRÍCULUMS.

L'aturada del 26 de març va ser d'allò més interessant. Vam començar llegint una petita lectura de Davini, M.C que parlava sobre els mètodes d'ensenyament, però tot i que la lectura va estar molt interessant i després la vam poder comparar amb el currículum per observar algunes semblances i diferències, allò més interessant va ser quan el guia ens va dir que Davini no era un home sinó que...Era una dona! Tots els passatgers vam quedar bocabadats, perquè tot pensaven que realment es tractava d'un home... Just en aquest moment em vaig adonar que ens deixem guiar molts cops pels prejudicis i atribuïm a homes i a dones unes coses o unes altres. Encara que tot això ens ho ha creat la societat a la qual hem crescut, però penso que mai és tard per canviar el pensament i voler millorar la societat per crear més igualtat en aquest sentit.

M'agradaria d'estacar una diferència que vam trobar, treballant en grup, i que a mi em va cridar molt l'atenció perquè penso que és molt important. Es tractava de què Davini deia que "l'actualització dels continguts és objecte d'ensenyament". Si el món està en un canvi constant, per què no poden variar els continguts del currículum amb el pas dels anys? Sincerament, crec que s'hauria de reflexionar molt més sobre els continguts i valorar si els serviran o no als nens en la seva vida quotidiana. 

"Fent i desfent es fa l'aprenent."

Va ser una estació per reflexionar molt sobre el currículum i sobre com es poden millorar els conceptes que el componen, per tal que sigui més útil per a l'aprenentatge dels alumnes.

Propera estació: "I TU, COM APRENS MÉS?" 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES.

El 19 de març vam fer una petita xerrada tots els passatgers del tren, juntament amb el guia, per explicar les característiques dels nostres horaris i quines eren aquelles coses que estaven bé i aquelles que no, i la veritat és que el nostre horari estava força bé. No obstant això, vam aprendre una cosa nova: Les assignatures de plàstica i música és millor no desdoblar-les i utilitzar aquest desdoblament per assignatures com matemàtiques o català per poder dedicar més estona a cada nen. Un punt molt interessant per apuntar a la meva llibreta d'aprenentatge...

Després, tornant una mica al currículum, vam parlar de les vuit competències que hi ha, i vam analitzar una àrea curricular, per grups. En aquest moment, em vaig adonar que les assignatures estan conectades entre elles, i que és necessària aquesta connexió, perquè en moltes ocasions comparteixen continguts i desenvolupen les mateixes competències. 

Nosaltres vam escollir la competència específica de matemàtica em va servir per comprendre una mica més el funcionament del currículum i quina és la seva finalitat, així com establir les relacions entre objectius, continguts i competències, que em serviran en futur com a docent per planificar les unitats didàctiques.

Penjo un vídeo molt interessant sobre les competències que va fer Carles Morero.

Ha estat una aturada plena d'aprenentatge i he après molts conceptes que desconeixia. 

"Diga'm alguna cosa i l'oblidaré, ensenya'm alguna cosa i la recordaré, involucra'm en fer alguna cosa i l'aprendré"

Propera estació: "COMPAREM CURRÍCULUMS" 

UN NOU POBLE: WIKISPACE.

Avui, 17 de març, hem fet una aturada a l'estació "Wikispace". I què és wikispaces, no? Doncs sí, jo també m'ho preguntava.

Wikispaces és un nou espai, com una llibreta electrònica, on quedarà registrada tota la informació que recollirem de les visites a les escoles, que farem més endavant, per tal de saber característiques dels centres escolars, com la distribució espacial de les classes, els horaris, els projectes de l'escola, etc. que ens serviran per poder continuar el nostre viatge.

Allò que he trobat només arribar ha estat aquesta fotografia de la dreta i allò que he pensat ha estat que el destí tenia raó quan va decidir posar-me aquest grau al meu camí, perquè... fins hi tot m'he emocionat en veure la fotografia! Una professora és tot això: ha de tenir els cinc sentits constantment activats, però, a més a més, ha de desenvolupar aquest sisè sentit que és aquell que dedueix allò que els hi passa als nens sense que ells diguin res. És aquest sentit que compren una mirada, un gest, un silenci,...

Aquesta aturada m'ha semblat molt interessant i penso que la llibreta electrònica ens servirà a tots els passatgers per fer ús de les noves tecnologies que, a més, són molt útil per comunicar-se entre les persones.

"Jo quan sigui gran... Jo quan sigui gran vull ser professora."

Ha estat una estació emocionant. Propera estació: "COMPETÈNCIES BÀSIQUES "

FEM UN HORARI DE CLASSE.

El dia  12 de març ens vam aturar a l'estació "Fem un horari de classe". La veritat és que primer el nostre guia ens va continuar explicant coses interessant sobre el currículum com, per exemple, les hores lectives dels professors, les hores setmanals que es fan, etc i vaig descobrir coses que no sabia, com que el director de l'escola escull els tutors dels cursos o que el mestre de l'aula d'acollida sol ser un mestre d'educació especial.

Realitzant l'horari de classe per grups

Després de tota aquesta informació vam començar a elaborar un horari de classe i la sensació que vaig sentir va ser tan agradable que gairebé semblava que els meus companys de viatges eren els meus companys de l'equip docent. 

Al principi ens van sorgir diversos dubtes: quantes hores per a cada matèria?, Es poden fer desdoblaments amb totes les assignatures, o algunes són més preferibles que altres?, faran religió com assignatura?, I informàtica?, Vam haver de calcular les hores de cada assignatura a la setmana perquè l'horari fos vàlid, entre altres coses. Però finalment vam aconseguir fer un horari que ens va agradar molt: amb desdoblament a les assignatures d'anglès i informàtica, i procurant fent sempre les assignatures instrumentals al matí, perquè vam pensar que els nens estan més concentrats. Aquest dia em va agradar molt treballar en grup perquè cadascú exposava la seva opinió i amb tot això sempre contribueixes més al teu propi aprenentatge.

"Fer un horari de classe i adonar-te que allò que fas t'apassiona, no té preu." 

Aquesta aturada ha estat realment gratificant. Penso que si aquell dia em vaig sentir orgullosa del meu treball... És perquè estic al lloc adequat! Tot i que encara em queda molt per aprendre...

Propera aturada: "UN NOU POBLE: WIKISPACE"